INTRODUCCIÓ
+Quina és la denominació oficial del parc natural?
-Parque Natural Marítimo Terrestre de la Serra Gelada
+Quan es va declarar?
11 de març de 2005
+En quins municipis està?
-Entre els municipis de Benidorm i l’Alfàs del Pi i el front marítim del d'Altea
+De quines parts consta y quina superfície total té?
-Compta amb una superfície total protegida de 5.564 ha, d’aquestes, 4.920 ha corresponen al medi marí, tan soles 644 ha de terra i en el Mediterrani Peninsular extenses praderies de la fanerògama marina protegida coneguda localment com alga de vidriers
+Quins són els ecosistemes principals que podem trobar en aquest espai?
-Hi ha una gran varietat de flora y fauna:
---Flora: L’heterogeneitat del paisatge ha afavorit la formació de diferents comunitats vegetals, entre les quals destaquen les assentades en la zona dunar de serra Gelada per posseir espècies endèmiques com la llunetes o el ginebre marí , o com la camarinya una planta única en tot el mediterrani per tractarse d’una espècie de distribució atlàntica, que probablement, transportada per les aus va arribar a aquest litoral.
---Fauna:Com disposa d’un medi marí i d’un altre terrestre, la diversitat d’animals que podem observar dins del parc és molt àmplia, comprenen tots els grans grups de fauna, des de xicotets invertebrats pas- sant per peixos fins a grans mamífers.
Aquest espai natural també acull una de les poques poblacions de dofí mular (Tursiops trunca- tus) assentades en aigües de la península. A més, de la fauna terrestre, destaquen el grup de les aus marines, perquè tenen en el parc importants zones de cria com l’escateret (Hydrobates pelagicus melitensis).
GEOLOGIA
+Com i quan s’ha format la Serra Gelada?
-Fa uns 70 milions d'anys África es va desplaçar cap al nord i va col·lidir amb la península Ibèrica, originant diverses cadenes muntanyoses a Europa. Els materials que formen la Serra Gelada es van plegar, donant com resultat l'actual inclinació que observem en els seus estrats. Les roques on està la cova del Bou tenen un color clar, són calcàries. Si ara mires cap a la part més alta de la serra per davall de les antenes, podràs veure novament estes calcàries. Com és possible que les mateixes roques estiguen separades per més de 170 metres en la vertical? La resposta està en una gran fractura o falla que va provocar el lliscament de les roques. Des que es va formar este relleu escalonat, l'aigua s'ha encarregat d'esculpir i modelar les roques en un procés lent, però constant, excavant els xicotets barrancs que tens a la vista tal com ens mostra la tectònica de plaques.
+Quines serres veiem des del camí del far?
-En la fotografía panorámica puedes identificar los relieves desde el Penyal d’Ifac hasta el Puig campana.
1-Cabeçó d’or
2-Sierra Cortina
3-Puig Campana
4-Ponoig
5-Serrella
6-Aixortà
7-Sierra de Bernia
8-Sierra de Oltá
9-Morro de Toix
10-Peñón de Ifach
+Dels tres tipus de roques que coneixes (magmàtiques, metamòrfiques i sedimentàries), quin tipus de roques formen la serra i les illes?
-Tots estos relleus són roques sedimentàries amb fòssils marins. Abans de la seua formació eren sediments costaners i marins poc profunds que es van depositar en el bord d'un continent format per la placa Ibèrica
+En el mateix camí del far podem veure alguns fòssils, quins són i on vivien?
-Les roques que afloren en esta parada es van depositar durant el Cretaci inferior (Aptiense) en un lagoon (zona marina molt poc profunda) Són fòssils d'uns curiosos mol·luscos bivalves,los condrodontos, els quals es trobaven fa més de 100 milions d'anys en el fons marí de la Serra Gelada. Vivien semienterrats verticalment en monticles de fang, de forma semblant a l'actual nacra.
+Al voltant del parc, concretament al Cap Negret d'Altea, hi ha afloraments magmàtics de gran importància. Quan i com es van formar?Quina relació té amb el supercontinent Pangea?
-Fa 225 milions d'anys, només estava el supercontinent Pangea, i la zona de benidorm estava en la vora de Pangea i quan esta va començar a trencar-se, i açò deixava pujar magma. Cap Negret és un exemple evident d'esta roptura Estos afloraments magmàtics es van formar amb formacions volcàniques de diferents dimensions, corresponent als depòsits del volcà, que eixien de la ximenera i es recolzaven damunt d'esta per a refredar-se i augmentar així la seua dimensió.
+Com s'han format els penya-segats de la serra? Té a veure amb la formació de falles, saps què són?
-Des de la mateixa Torre de Segur es pot observar l'Illa Mitjana (imatge) . El seu atalusse marí representa la posició original de la gran falla, responsable de la formació del penya-segat original, que fa 8 milions d'anys va afonar el bloc situat hui davall les aigües (les mateixes roques que constituïxen la serra es troben submergides cap a l'est, afonades per una falla)
+En el penya-segat trobem el major edifici de dunes remuntants del món. Investiga com s'han format i quina relació tenen amb els canvis climàtics?
-Les dunes eòliques es van acumular durant el Quaternari, més exactament durant el Plistocé superior (fa menys de 75.000 anys) . Es troben adossades al penya-segat marí de la Serra Gelada, que és un relleu situat en la Zona Externa de la Serralada Bètica.
Fa uns 75.000 anys es va iniciar un descens de temperatures en el planeta, la qual cosa s'anomena un període glacera. El fred va fer que part de les aigües marines s'acumulara en forma de gel en els pols i, com a conseqüència, el nivell de l'oceà va descendir i va deixar al descobert grans extensions de la plataforma continental, abans ocupada per les aguas.En canvi, fa 18.000 anys un augment planetari de temperatures va provocar la fusió dels gels i el consegüent ascens del nivell del mar, que no va tardar a aconseguir la seua posició actual.
ECOLOGIA
+Quins són els principals factors abiòtics terrestres i marins?
-Factors abiòtics (no depenen de la densitat de població):
-Climàtics:
· Llum. En l'aigua només accedixen a elles els organismes més superficials. En la terra, també hi ha competència en zones frondoses per a poder accedir a ella.
· Temperatura. Alguns sers vius no poden viure a la temperatura que viuen altres.
· Aigua: És necessari que ploga o els sers vius puguen accedir a l'aigua per a poder viure. Si no hi ha aigua, moren.
· Pressió atmosfèrica.
- No climàtics:
· Factors del sòl: La composició química del sòl, el seu pH, salinitat, etc. fa que algunes espècies vegetals puguen o no sobreviure en ell.
· Factors del medi aquàtic: La concentració d'O2, de CO2 dissolt, el grau de salinitat, l'existència de corrents, etc., limita el desenrotllament d'alguns organismes.
+I quins són els principals factors biòtics terrestres i marins?
-Factors biòtics (depenen de la densitat de població):
-Aliment. Si no disposen de suficient aliment, la població haurà de ser menor.
-Relacions interespecífiques. El nombre de depredadors limita el nombre de preses, i viceversa. (competència, depressió, parasitisme, mutualisme, simbiosi, comensalismo i inquilinismo)
-Relacions intraespecífiques. Les relacions que s'establixen entre individus de la mateixa espècie també poden limitar la seua existència. (competència o associació)
+Què són les cadenes tròfiques i quines hi podem trobar al parc natural?
-Les cadenes trófiques es dividixen en:
PRODUCTORS:
Lentisco Zarzaparrilla
CONSUMIDORS PRIMARIS:
CONSUMIDORS SECUNDARIS:
CONSUMIDORS TERCIARIS:
DESCOMPONEDORS:
+Quines són les adaptacions principals que han desenvolupat els organismes per viure en eixe medi terrestre i aquàtic? Per exemple, hi ha diferències entre la vegetació de la zona terrestre de solana i la d’ombria?
-La supervivència d'una espècie depén de la capacitat d'adaptació als canvis que es produïsquen en el mig en què viuen. El procés d'adaptació pot ser ràpid o molt lent. Tots els sers vius evolucionen adaptant-se a les condicions del mig. Algunes de les adaptacions biològiques poden ser:
Adaptacions al dia o a la nit
Segons si les espècies s'han adaptat a desenrotllar la seua activitat durant el dia o la nit, es distingixen:
-Espècies diürnes. Tenen molt bona visió en colors i molt aguda. Per exemple, l'àguila.
- Espècies nocturnes. Tenen visió nocturna sensible al color blanc i negre, acompanyada d'una oïda molt sensible. Per exemple, el mussol
+De quin tipus és la vegetació dunar?
-En esta zona dunar s'assenten diverses comunitats vegetals de gran interés, a l'albergar espècies que posseïxen una àrea de de distribució restringida, com per exemple la camariña, l'herba d'ulleres de llarga vista (Biscutella muntanyesa) , Teucrium hifacensis, la palometa de la Serra Gelada (Lynaria arabiniana) . I la rupícola? Plantes que viuen sobre roques amb molt poc sòl. D'entre estes destaca la Silene d'Ifach (Silene hifacensis) , única espècie vegetal de la Comunitat Valenciana que, pel seu elevat risc de desaparéixer.
+I pel que fa a la mar, hi ha alguna zonificació marina diferenciada?
-La zonació Biològica del mar Mediterrani esta dividida en 6 franges distintes:
1.Zona Supralitoral: esta zona pràcticament mai es veu submergida 2.Zona Mediolitoral: zona de marees o trencants, presenta espècies que toleren una immersió poc prolongada i mai immersions permanents
3.Zona Infralitoral: zona amb una immersió contínua.
4.Zona Circalitoral: el nivell superior d'esta zona ve definit, per la desaparició de les fanerògames marines i algues fotófilas, fins a la profunditat màxima en què poden habitar les algues unicel·lulars tolerants a una baixa il·luminació
5.Zona Vaig batreal: comprén el talús continental i es caracteritza per l'absència de llum.
6.Zona Abissal: comprén les planes abissals, i a si no mateix rep la llum procedent de les radiacions solars.
+Quina importància té la praderia de Posidonia oceanica?
-Les praderies de Posidonia oceànica tenen un paper molt important en l'ecosistema marí perquè:
- Són el principal productor d'oxigen en el mar, com un pulmó en el Mediterrani.
- Constituïxen una zona fonamental per a la reproducció, cria, alimentació i refugi de nombroses espècies de fauna marina.
- Eviten l'erosió de la costa i, per tant, la regressió de les platges, a l'atenuar l'impacte de l'onatge i retindre els sediments.
CULTURA
+En l'abric de la cantera (cova de la barriada barriada o cova gelada) s'han trobat les restes d'assentaments humans més antics de la serra i de la comarca. Quines proves tenen els científics?
-Espècies de flora i fauna que porten mil·lennis desaparegudes. Una praderia on hui es troba el mar.
+De quin període són les restes?
-L'Abric de la Pedrera té una antiguitat de 15.000 anys, açò és, al període Magadaleniense, una de les últimes etapes del Paleolític Superior
+Com es diu la tècnica tradicional emprada per fer abancalaments?
-La maçoneria en pedra seca
+Què avantatges té?
-La construcció en pedra seca era molt barata, ja que evitava la labor de talla i estalviava temps al no precisar transport, la qual cosa la feia idònia per a ser empleada durant els temps agrícoles de repòs en què es podia recórrer a la solidaritat dels veïns que, al seu torn, rebrien la mateixa prestació quan fora necessària per a ells
+Quina relació hi ha entre l’illa de Benidorm i la llegenda de Roldán?
-La llegenda de Roldán compte com Roldán per amor va partir un tros de la muntanya del Puig Campana i ho va llançar al mar formant l'illa de Benidorm.
+Quina comprovació científica utilitzaries per demostrar que no és certa?
-L'illot de Benidorm té la mateixa disposició estructural i les mateixes roques d'edat cretácica que la Serra Gelada, mentres que les roques del Puig campana són diferents i es van formar en diferent època.
+Quina activitat minera ancestral ha hagut a la serra?
-Una mina d'ocre roig. Esta modesta explotació rebia el nom de Mina Mare de Déu del Carme i va funcionar des de mitjans del segle XIX fins a principis del XX
+Quina relació té aquest mineral amb les pintures rupestres?
-L’ ocre se empleaba, desde la prehistoria, com colorant per a pintura.
+Quan es va construir el far de l’Albir?
-La edificació del faro en 1863
+Quina utilitat té?
-Els fars assenyalen l'entrada dels ports, de les illes, i, en general, tots els obstacles perillosos per a la navegació.
+Per a què servien la torre Bombarda i la torre de les Caletes?
-Eren construccions defensives desde la cual es controlaba la badía d’ Altea i la de Benidorm respectivament.
+Què diferenciaven els pirates dels corsaris?
Pirata.- Home sense llei que no actua davall cap bandera ni obeïx cap autoritat. No té més finalitat que l'enriquiment propi.
Corsari.- Actua amb autoritat legal per a atacar naus i ports enemics, havent d'entregar una part de les captures
IMPACTES AMBIENTALS
+Quins impactes negatius realitza l'esser humà en l'ecosistema marí del parc natural?
a-la pesca d'arrossegament produïxen destrosses en quasi tots els tipus de fons sobre els quals arrosseguen,
b-La extracció il·legal d'arena per a regeneració de platges, per a hivernacles o la construcció és un altre problema important per a les praderies de Posidonia.
c-los abocaments d'aigües brutes de les poblacions costaneres sovint només són tractats per decantació de sólidos,degradando l'ambient per un procés d'eutrofització. Una cosa semblant ocorre amb les restes de menjar i dejeccions dels peixos de les gàbies d'aqüicultura.
d-La construcció d'edificis, carreteres i passejos marítims, tallen sovint l'alimentació d'arena de les platges, iniciant la seua erosió i la de les praderies marines.
e-arribada d'espècies exòtiques al Mediterrani a causa dell increment de les comunicacions, l'obertura del canal de Suez i el calfament global, les quals alteren els ecosistemes autòctons.
f- Ancoratge lliure intensiva, quan un barco llança l'àncora per a fondejar sobre una praderia de Posidonia, pot arrancar molts feixos de planta durant la maniobra i com la Posidonia oceànica té un creixement tan lent, la praderia no es recupera i es degrada.
En poques paraules
Com a conclusió, podem afirmar que el Parc Natural de la Serra Gelada es un lloc perfecte per a un turisme sostenible, respetuós amb el medi ambient i que done importància a les rutes senderistes i al coneixement de la botànica, la zoologia, la geologia i els costums tradicionals, entre d'altres. Per a això, recomanem que es visite aquest parc natural des de qualsevol part del mon i en qualsevol moment pels seus valors naturals i culturals.
